PRIPYAT

Estimada mare, ja fa temps que volia escriure’t una carta en calma. M’han arribat les notícies dels desperfectes a la línia telefònica trans-siberiana, confiem que els camarades estan fent tot el possible per recuperar la normalitat. La primavera ja arriba finalment! Aquí els arbres comencen a lluir els seus primers brots tot i que el vent polar segueix assotant de tant en tant. La veritat, què t’he de contar, tampoc és tan diferent dels Ilargs hiverns a Barnaul!

Deixar les muntanyes de l’Altai no va ser fàcil però certament ens ha valgut la pena. I un cop graduats, tant l’Olga infermera com jo enginyer nuclear, les millors possibilitats les teníem fora de Novosibirsk. La URSS ens necessita aquí a l’oest, en aquesta ciutat del futur.

L’àtom ens ofereix totes les comoditats i seguretat per la família.

Et pots creure que som els primers inquilins en habitar al nostre bloc de vivendes? L’estat no escatima aquí. A l’apartament tenim més del que podem desitjar: aigua calenta i electricitat sense limitacions les 24 hores, i una televisió a cada casa. En Yuri ha començat la guarderia i de tant en tant el portem a nedar a la piscina climatitzada a la vora del llac.

Al supermercat mai falta de res, i et confirmo que les patates ucraïneses són molt més fresques que les russes! L’Olga i jo fins i tot anem al cine quasi totes les setmanes, ahir vam veure l’estrena de la pel.lícula del saltador de pèrtiga. Te la recomano per si la pots veure quan arribe a Barnaul d’aquí a dos anys!!

A la feina tot va bé.

La planta no ha deixat de créixer i ja tenim el sisè reactor en construcció! M’acaben de traslladar a l’equip de posta en marxa i estic aprenent molt. Aquest mes estic al torn de nit i pràcticament no tinc temps per l’Olga i en Yuri. Per sort estic a la llista d’espera per comprar el Lada i si tot va bé en uns pocs mesos ja no hauré d’agafar l’autobús del proletariat que fa una volta de tres quarts d’hora per recórrer els 7 quilòmetres fins la planta.

El meu cap està un poc mosca aquests dies i ens està posant pressió per fer uns tests al reactor 4. Resulta que el van posar en línia fa 4 anys i encara no hem realitzat els protocols oficials de l’arrencada. Els manuals del panell de control mai van arribar i estem aprenent a utilitzar-lo entre tots. En definitiva, papers i més papers per protegir-nos dels buròcrates de Moscou, no siga cas que un dia se’ls acudeixi aixecar-se de les seues poltrones i ens facen una visita inesperada. Diu que el 26 d’abril ho tenim tot llest, després podré agafar-me uns dies lliures per anar a la desfilada del Dia del Treball a Kiev. Després de tanta feina t’asseguro que el vodka no faltarà!

Mare, espero rebre notícies teues aviat. Sé que estem molt lluny de casa, però potser algun dia ens pots visitar a Chernobyl.

Aquí hem trobat la felicitat, tenim feina fins la jubilació i tinc la certesa que amb l’àtom la Unió Soviètica s’elevarà per continuar sent el model a seguir per la humanitat!

Sempre teu

Viktor