Demà visito Springfield, un poble gran enmig d’una planície immensa plantada de panís. Sorprenentment Springfield és la capital de l’estat d’Illinois per sobre de Chicago, i no és més que un illot burocràtic enmig dels latifundis fecundats per Monsantos i recol.lectats per John Deeres. Aquesta terra remota i fèrtil va engendrar Abraham Lincoln per a la pàtria americana i per a la resta del món.
Tal dia com avui fa 153 anys Abraham Lincoln va morir assassinat en una societat convulsa. Lincoln amb astúcia política acabava d’aconseguir abolir l’esclavisme als Estats Units d’Amèrica de forma democràtica. Va ser un vot molt ajustat al Capitol Hill, que evidentment va dividir la població en vencedors i vençuts, que va obligar a una transformació profunda d’una economia explotadora d’éssers humans, i que va constituir la primera pedra en un seguit de canvis constitucionals que al llarg de dècades han portat els EUA a abanderar un mon més igualitari.
Salvant les distàncies, comparem aquesta fita històrica amb les crisis polítiques actuals que estan clivellant societats arreu del món.
Lincoln mai va considerar la unitat de la seua pàtria l'objectiu primordial. Perdre centenars de milers de vides en 4 anys a la guerra civil només per mantenir la unitat dels estats no era (ni hauria de ser-ho avui) justificació suficient per totes aquelles mares, vídues i orfes.
Lincoln era president per quelcom més gran que ell mateix i que els propis EUA. Va voler aprofitar el riu revolt de mitjans del segle XIX per deixar el seu llegat a la història de la humanitat. Un llegat que en un període d’estabilitat hauria estat impossible.
Lincoln va trencar amb el passat. Contra l’opinió majoritària i sent d’afiliació conservadora, va demostrar molta categoria en avantposar l’abolició de l’esclavitud a la capitulació. No caigué així en l’error de negociar l’esclavitud a canvi de pau i unitat.
Lincoln va ser per sobre de tot un polític. Un geni en gestionar la seqüència dels fets, els tempos i en portar la negociació al seu terreny, tant si es trobava veus discordants dins el seu partit, adversaris polítics al parlament o enemics a la guerra. Tot això amb el poder de la persuasió i la paraula.
Lincoln fou com la Khaleesi Targaryen, sense dracs però amb barba i patilles retro.
Des del meu punt de vista, l’art de la política consisteix en llegir les necessitats de la gent i mobilitzar-la cap a una causa comú a través de la retòrica. El contrari d’això és el lideratge per omissió (ocupar un buit de poder sense arribar a omplir-lo) o el lideratge per divisió (crear confusió en lloc de claritat). Segur que en teniu exemples recents d'ambdós en ment, la retòrica actual és tan supèrflua que caduca al dia següent. No és un problema de xarxes socials, segur que avui dia Lincoln sabria navegar Twitter i les fake news. És una qüestió de realment voler prioritzar el progrés social, de donar-ho tot per erradicar els càncers que ens impedeixen avançar, de predicar amb l’exemple. Tinc la sensació que actualment s’està malbaratant el potencial d’aquesta crisi política que ja dura 10 anys perquè encara no ha germinat el polític amb la retòrica i la integritat per liderar-nos.
PD - amb la pel.li "Lincoln" de Spielberg l'any 2013 Daniel Day-Lewis va guanyar l'Oscar a millor actor. Altament recomanable!!
Comments