Així és com al voltant del 200 a.C. es coneixia a aquesta raça de guerrers amb físic imponent, llengues guturals, feble organització política, pobres habilitats diplomàtiques pero temible sentiment gregari.
Els romans van haver de lliurar sanguinàries campanyes per avançar el “limes” mes enllà del Rin i el Danubi.
Sempre que les condicions climàtiques no acompanyaven, prou sovint, la guerra quedava aplaçada. Pero quan el sol lluia, no hi havia dia sense incursions, atacs i sang vessada.
En aquest context va ser fundat el “castrum” Cambodunum, avui coneguda com Kempten, la ciutat mes antiga d’Alemanya. Em fascina que el concepte “ciutat” no existis abans d’aquell moment. Els romans es van fer famosos al voltant del Mediterrani (Mar al mig de la Terra, literalment) conquerint capitals de nacions antigues, tals com Carthago, Jerusalem, Atenes, Tràcia, Tir, Efes... avançar terra endins era un altre tipus de guerra, sense setges, pura guerrilla i emboscada. Els més grans emperadors es van fer grans en les legendàries campanyes cap al nord, on la maquinària bèl.lica romana patinava més: Juli Cèsar a la Gàl.lia, Trajà a la Germània, Adrià a Britània.
En certa manera, el mateix va passar aquesta setmana als centurions de la “Liga de las Estrellas” en topar-se amb els gladiadors de la Bundesliga. Al mes pur estil Spartacus, les legions aclamades mundialment per la seva tecnica i tàctica van fracassar estrepitosament contra l’actitud, energia, entrega, sacrifici i esperit d’equip d’uns rebels amb poques ganes d’avassallar-se i amb la confiança de qui s’ha preparat a conciència contra un rival gegant, lent i previsible. Despres de la dura derrota en territori bàrbar, ara toca dictar sentencia a les arenes de l’Imperi, Camp Nou i Bernabéu. En honor al Cèsar Platini, l’imperi UEFA festejarà per dos dies i els patricis podran comprovar amb els seus propis ulls la vàlua d’aquests rebels que somien en la manumissio.
Bayern i Borussia, dos equips de futbol pero tambe el nom de les dues regions historiques d’Alemanya, dues tribus diferents i que pels capricis del desti ara llueixen una mateixa bandera tricolor davant del mon. La tribu bavaresa i la tribu prussiana es toleren pero es miren amb recel; tot i que ara sembla que tenen un enemic comu, en cas que s’hagin d’enfrontar, el combat serà a mort.
Baviera menja weisswurst, Prussia es deleita amb el currywurst. Baviera es altiva i tradicional, Prussia trenca cliches.
Al segle XIX, Prussia es beneficia de la unificacio alemanya i converteix Berlin en capital mentre Munich es conforma en ser un biergarten gegant en mans d’un patetic rei de Baviera sortit d’una pel.licula de Disney.
Al segle XX Berlin acaba bombardejada, desposseida i dividida per un mur infame per culpa d’un excentric sortit de les entranyes de Baviera.
Al segle XXI a Baviera li sobra tecnologia però li falten enginyers; Prussia atreu artistes de tota Europa i només pot proporcionar-los minijobs.
En mig d’aquesta voragine esportiva que ens retorna a l’epica de l’Antiguitat la plebe europea necessita mes que mai oblidar-se de les fronteres que els liders politics tant s’esforcen per mantenir. La quasi nul.la mobilitat de la poblacio europea limita el potencial creador de riquesa d’aquesta fantàstica i inedita Unio Europea que per primera vegada en la historia podem disfrutar.
📷
Comments