Alice Springs té un nom evocatiu i màgic.
Alice fa pensar en Wonderland, un lloc llunyà i exòtic. Springs fa pensar en un oasi al mig del desert, un verger amb salts d'aigua, fruita fresca i descans pel viatger. La realitat és una altra, de la mateixa forma que Santillana del Mar "ni es santa, ni es llana ni tiene mar". Alice Springs és una població relativament nova, sobretot quan es compara amb l'assentament aborígen a la zona que es remunta 40,000 anys. Alice Springs es va ubicar exactament en aquell punt del mapa perquè l'explorador de torn va voler veure una font on tan sols hi havia un toll d'aigua. D'aquí ve el nom Springs. El nom d'Alice ve per la dona del polític de torn que pagava a l'explorador de torn. Un altre caprici per immortalitzar la cagada.
Alice Springs és un suburbi de Detroit al mig de l'outback australià.
La sensació enrarida que un té en arribar és el reflex de la relació entre l'aborigen i l'invasor blanc. En un intent d'integrar els aborígens a la vida moderna occidental el govern australià va crear vivendes de protecció oficial a Alice Springs. Els aborígens no en sabien de viure en cases. Els agradava caminar per l'outback, rebuscar el "bushtucker" o fruits que la natura els ofereix en quantitats molt exígües. Fins fa quatre dies els aborígens vivien al ritme de la natura, rastrejaven els emus, wallabies i cangurs. Bevien aigua al mateix lloc que ells, tenint cura de no tocar cap fulla d'arbre per tal de no deixar l'olor humà als llocs per on passaven. Només així aconseguien que les bèsties tornaren a beure al mateix lloc, assegurant-se així un recurs infinit de caça. Els aborígens saben subsistir en un medi difícil, l'home blanc no s'ha interessat per aprendre'n i necessita importar els queviures del més enllà.
Alice Springs és una parada obligada a la Stuart Highway. A més de repostar gasolina, el viatger de l'outback pot disfrutar d'un ambient relativament urbà: restaurants, supermercats, pubs... la comunitat aborigen ha canviat el seu estil de vida per complet. Avui tot aborigen reb subsidis del govern pel sol fet de respirar, una renda enverinada per part del llogater al propietari de la terra. Aquesta renda el manté allunyat de l'outback, enganxat al McDonalds, sedat i abstret de la realitat dels seus avantpassats, o dit més pràcticament, alcoholitzat. A Alice és normal veure els aborígens gastant-se la paga en cervesa o rom, passejant sense rumb pel carrer o pel llit del riu sec. L'aborigen d'Alice està confús, és la primera generació d'entre milers que s'ha desenganxat de la tradició oral que relata la història del món, els secrets que amaga el desert. Ara mateix no pertany a cap món. La llarga cadena de la tradició oral es trenca amb ell, només podrà unir-la si abandona el sucós Bic Mac d'una onça i un dòlar pel bushtucker sec i difícil de trobar.
Entretant, la policia patrulla al seu voltant amb motos d'enduro i amb torxes, en un intent de crear sensació de seguretat per l'invasor blanc. L'home blanc d'Alice Springs s'ha immunitzat de l'escòria social i ni tant sols repara en l'existència dels aborígens. Keith és un jove fuster irlandès, el destí l'ha portat a Alice perquè l'obra en fusta es paga molt bé. La termita del desert fa veritables destrosses i els professionals qualificats escassegen. La pell de Keith es crema a poquet sol que veja, però el seu sombrero de pell de cangur el salva de la radiació solar. L'any passat va guanyar la Henley-on-Todd, una regata humorística que emula les que es fan al Tàmesi, l'única diferència és que a Alice la piragua no sura i el riu es baixa corrent.
Mentre Alice s'afanya en participar del món global, el tresor dels aborígens es dilueix en el silenci. Fins i tot el govern australià comença a adonar-se que s'ha venut el patrimoni per massa poc.
Comments